Fa poques setmanes, just gairebé un any després de la independència de Kosovo, el govern espanyol anunciava la retirada de les seves tropes del contingent de l'ONU en missió de pau en aquella zona. Sembla que la manera com es va fer fou d'allò més destraler que hom pot imaginar: d'una banda, el ministre d'afers exteriors espanyol no en sabia res; de l'altra, la ministra Chacon (aquella de "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya") desmentint-ho i tot plegat, la riota general a totes les cancelleries.
El cert és que molts mitjans informatius d'arreu de l'hemisferi (especialment d'Europa) digueren sense embuts que si Espanya retirava les seves tropes era per la por que li feia que implícitament es reconegués que Euskadi i Catalunya quan volguessin també podrien declarar la seva independència. Evidentment, l'immediat desmentiment del govern espanyol amb el seu president al capdavant, aquell de: "Apoyaré el Estatut que salga del Parlament". Espanya no té cap preocupació sobre el futur d'Euskadi i Catalunya, deia.
El fet és que els 109 diputats del Parlament de Kosovo votaren a favor de la proclamació unilateral de la independència el dia 17 de febrer del 2008. El seu president, Jakup Krasniqi deia: "Kosovo és un estat democràtic, lliure i independent a partir d'aquest moment". S'acabava amb vora nou anys de tutela internacional i s'iniciava una nova etapa com un més dels pobles lliuresde la terra.
El curiós de tot plegat (o no tant) és que tot seguit -entre d'altres estats-, els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit li donaren suport i, en canvi, Sèrbia, Grècia, Rússia i Espanya (i també alguns estats de l'Amèrica Llatina, enyoradissos de la "madre patria" pel que sembla) es posicionaren en contra. De Sèrbia, la gran instigadora de la neteja ètnica, millor no dir-ne res. De Rússia només cal recordar les paraules del seu president Putin: "La independència de Kosovo és il·legal i immoral". El carnisser de Txetxènia parlant de moralitat, valga'm Déu! Ara, el millor de tots fou el ministre espanyol senyor Miguel Angel Moratinos: "Espanya no reconeix l'acte unilateral perquè no respecta la legalitat internacional". Quin cinisme! El representant d'un govern com l'espanyol que el 27 de juliol del 1977 signava els Pactes Internacionals de l'ONU (de l'any 1966) que en el seu primer punt assenyalen el Dret a l'Autodeterminació dels pobles i que en canvi no ho té reconegur a la seva Constitució parlant de respecte a la legalitat internacional¡ Quina barra! Clar que aquests senyors estan al capdavant d'un govern perquè algú de Catalunya estant els va donar tot el seu suport i continua donant-los-hi (no ens enganyem) perquè puguin continuar amb tota impunitat accions com la de Kosovo.
Davant de tot plegat, tanmateix, s'obren nous i interessants interrogants. Un optimista, fa pocs dies a la ràdio, feia la següent observació: si perquè Kosovo proclama la seva independència Espanya retira les seves tropes, quan ho faci Catalunya pot passar el mateix. El conductor del programa li va retreure la seva ingenuïtat, però... segur que més d'un oient s'ho ha començat a rumiar, més seriosament. Potser perquè recorda la cara somrient (encara que tot dient que no es posava en assumptes interns d'altres països) de la senyora Hillary Clinton fa poques setmanes a Brussel·les en preguntar-li una funcionària gal·lesa sobre què en pensava de la possible independència de nacions com Escòcia i Catalunya.
Kosovo, al cap i a la fí, va proclamar la seva independència perquè el seu poble ho volia i (detall important) perquè tenia el suficient suport internacional per no fer un salt al buit. Per tot plegat crec que la lliçó que ens donà el petit país dels Balcans ens hauria de fer rumiar molt però que molt seriosament. Allà, voluntat i coratge anaren de bracet i se'n sortiren. Aquí, sabent que d'altres se n'han sortit, què és el que ens plantegem fer?
Kosovo, doncs, és el darrer exemple de com la voluntat popular expresada democràticament i el compliment de la legalitat internacional donen els fruits esperats. Per això crec que seria just que a l'Adéu Espanya! que ja fa temps s'està escampant per tots els racons del país hi afegíssim tot seguit, amb veu ben alta, un: Gràcies Kosovo!
