Aquest any en farà 650 que oficialment s'instituí la dita Deputació del General com a òrgan permanent que vetllava pel compliment de les Constitucions i altres lleis catalanes, a més a més de l'encàrrec de cobrament dels tributs o serveis que les Corts concedien al rei (ja des de l'any 1289) i ningú n'ha fet pas cap esment. Potser el número 650 no sigui un número prou rodó i ens caldrà esperar tan sols100 anys per tal de celebrar els 750è aniversari (ja que aquests sí que s'acostumen a celebrar) de l'efemèride. És ben estrany, però, ateses les poques alegries que l'actual Diputació General -altrament anomenada Generalitat- té per a oferir-nos. M'estranya tot aquest silenci perquè en el govern tripartit hi ha un partit que, almenys, sembla hauria de ser una mica sensible a la qüestió. Si més no, davant el desgavell de l'Estatut i l'espoli galopant que patim, es podria aprofitar l'ocasió per fer una mica de pedagogia que prou falta ens fa. Unes petites explicacions (encara que només fos per TV3 en forma de falca enmig de les sempre tan esperades heroicitats de Fernando Alonso o Iker Casillas, per exemple) sobre qui som i d'allà on venim crec que no serien debades.
Perquè no explicar, donsc, que fa 650 anys Catalunya es governava per ella mateixa sense imposicions estrangeres i per les seves pròpies lleis? O, tanmateix, explicar que Catalunya (i la resta dels Països Catalans més l'Aragó) recaptava la totalitat de les seves contribucions i decidia què calia fer-ne? No voldria pas pensar que és perquè molts, potser, moltíssims catalans, avui dia, no fessin comparacions i maleïssin el dia en que uns suposats patriotes catalans van donar suport a aquells que des de fora ens imposen la seva llei.
Crec que calen aquestes commemoracions i calen per l'enorme força pedagògica i de reafirmació que comporten. Crec que cal fer comparacions i dir d'una vegada per totes i amb la veu ben alta que això que tenim avui dia, malgrat que en diguem Generalitat (mot recuperat per inspiració d'un català al govern provisional de Madrid el 14 d'abril de 1931 per tal d'anul·lar la fallida proclamació de la República Catalana per Francesc Macià) no és res més que una Diputació provincial ampliada. Una Diputació provincial amb algunes atribucions i recursos més de les que tenien les Diputacions creades l'any 1833, això sí, però amb una capacitat de decissió política molt semblant. D'Autogovern ben poc; de govern controlat des de Madrid, molt. Solament un exemple per a aquells que, conscients o no, s'empassen les rodes de molí que els ofereixen els interessats que res no canvïi: El govern dels catalans fa 650 anys nomenava llurs embaixadors arreu del món pels afers d'interès nacional (poc a veure però amb el sistema d'embaixades estatals d'ara) i actualment, com a molt, ens podem permetre el luxe de muntar alguns despatxos amb uns delegats que -sempre sota la tutela de l'embaixador espanyol de torn- aconseguiran, amb més bona intenció que no pas eficàcia, donar fe de que Catalunya sigui tinguda com una regió més d'Europa a l'estil de Lombardia, Roine-Alps o Baviera; regions que amb cara amable són tolerades i fins i tot potser admirades pel seu exotisme cultural, gastronòmic, paisatgístic (ací hi podeu afegir l'adjectiu que més un agradi), però que mai seran tingudes en compte com a representants de cap nació lliure.
